se recompensara a kien me devuelva a mi perra
Categoría: Compra - Venta
Subcategoría: Animales
Subcategoría: Animales
Precio:
Llame para el precio
- o -
Contactar al proveedor
A RAÓ DE RECUPERAR A LA MEVA GOSSA, UNA MÉS A LA FAMILIA
L´once de juny al migdia vaig perdre la meva gossa al c/ Major nº 32 de St. Boi del Llobregat. Confiada de que tornaria ella sola com solia fer, vaig anar a l´Hospital St. Joan de Déu on vaig haber d´ingressar a causa d´una infecció de roñó durant una semana. Al rebre l´alta de l´ingrés, vaig anar a la comissaria dels mossos a possar una denuncia, en la qual d´un conjunt d´al•legacions, en alló que vaig insistir perquè hi constés va ser en declarar que el denunciat va ser qui va fer sortir al carrer amb motiu d´una discursió a les meves dues gosses sense korretja que les subjectés y d´aquesta manera la més jove va perdre´s, la més adulta no va marxar del tot. I el mosso d´esquadra no va voler fer-ho constar tot i haver-hi insistit, dient-me que el motiu de no fer-ho era per ser un fet de molt poca importancia.
En conseqüencia dels greus problemes personals, vaig haver de mudarme a St. Celoni i per recomanació de diversos professionals des d´aquell moment evitant d´anar a St. Boi a no ser que es tractés de les visites amb la treballadora social de Cal Ninyó, ja sent la que em pertoca per padró. (I sent ella alhora un dels molts testimonis de que es cert aixó que explico).
Donades les circumstáncies vaig fer diverses trukades a la protectora d´animals des d´aquell primer moment fins a mitjans d´agost, donant la descripció de la MEVA GOSSA i senyalant que no duia el chip, van dir-me en tot moment que LA MEVA GOSSA no hi era allá i que si hi arrivés m´ho farien saber, peró mai van trucar.
A mitjans d´agost ja començava a estar molt amoïnada de no tenir cap nova noticia i un cop vaig informar-me de que a la gossera on podría haver anat a parar podía ser a la protectora de Mataró CAAD- SPAM ja que molts gossos perduts o deixats de St.Boi els acaben portant allí. Aquí vaig ser atesa per en Imanol, que em va ajudar a fer un anunci amb les dades de la gossa juntament amb dues fotografíes, ell va enviar a les demés gosseres aquest anunci d´alarma, recomanant-me que anés a la protectora de St. Boi en persona, i així ho vaig fer tot seguit. Un cop a St. Boi van saber rápidament de quina gossa els parlava jo, havien rebut l´anunci des de Mataró pocs minuts abans.
Tot i ser evident que parlavem de la mateixa gossa, vem comprobar-ho i si que ho era, peró l´havien adoptat feia dues setmanes, al aclarir la situación, jo vaig demanar als responsables de la “protectora”que informesin a l´adoptant de LA MEVA GOSSA PERDUDA del fet d´estar el propietari real, jo, mirant de trovar-la i del fet de no ser un gos oblidat ni deixat, sino una gossa perduda i amb familia la que havien adoptat tant sols feia dues setmanes, no ho van voler fer, deien que el motiu era el de no fer a aquestes persones passin per un mal trangol així ja que ells van decidir d´adoptar un gos amb totaa la bona intenció, cosa que em sap molt greu pero crec que si el que suposadament pretenen es un bé per a ells i per a l´animal, no amagarien la veritat, al contrari, a més a més pensó que l´adoptant d´un animal ha de saber tota la veritat i es probable que comprengui que la gossa ja en té de familia i en canvi si que poden ajudar a un gos que de debó ho necessiti, i alegrar-se es lo que em sembla éticament més demostració de voler el millor per l´animal.
Vull dir també que entenc que hi ha una normativa, i entenc que hi ha un plaç de 20 dies abans de poder adoptar a un perdut, l´ha d´haver ja que de no ser així la xifra de perduts i animals sense llar creixeria moltíssim . Peró també crec que es just i lógic el que demano, ja que es normal que en algún cas pugui ser aquesta la situació.
La Bronka, que així es com es diu la meva gossa, es amb nosaltres des d´abans de tenir dos mesos, ja que la parella de coneguuts que me la van regalar i que tenen als pares va sofrir un incendi a casa seva i per evitar contacte amb les destroses del foc dels cadells van haver de donar-los un pel aviat, té posades a l´adequat moment les vacunes pertinents al veterinari CLINICA DELTA (c/Oviedo, 20, 08830 St. Boi del Llobregat, amb teléfon 93661496). Que pensaba posar-li el xip en quan deixés d´anar tant justa económicament i ho demostra el fet de que l´altre gossa que tinc si que duu les vacunes i el xip vigent.
La Bronka, va ser nascuda al noviembre del 2009, es un gos femella mestí, de mida mitjana tirant a gran, amb pel curt de color negre amb una mica d´atigrat marró i el pit i la meitat de les potes del davant son de color blanc.
Tinc dos fills petits de quatre i dos anys que han crescut juntament amb una part molt important de la nostra familia, els nostres animals. Puc documentar tot amb fotografíes ja que es on es veu a la Bronka des de que era un cadell fins ara i també amb el carnet sanitari per a gossos, si cal d´algú com a testimoni, hi ha molts, tant familiars i amics com veïns, veterinaris, etc…
La trobem molt a faltar, tant els nens i jo, com la seva gran companya que és l´altre gossa que des de que la Bronka no hi es s´ha quedat pansida.
Si cal cap altre informació o imatge diguin-m¨ho, estic disposada a fer tot alló que estigui al meu abast i espero que aquest greu incident es resolgui el més aviat posible.
Moltes gracies i atentament;
ESTHER HEREDIA LLOBERAS AMB DNI 52275883B
TELF. 675127176.
esthergudari@gmail.com
KE ES LO QUE TENGO K HACER, S.O.S
L´once de juny al migdia vaig perdre la meva gossa al c/ Major nº 32 de St. Boi del Llobregat. Confiada de que tornaria ella sola com solia fer, vaig anar a l´Hospital St. Joan de Déu on vaig haber d´ingressar a causa d´una infecció de roñó durant una semana. Al rebre l´alta de l´ingrés, vaig anar a la comissaria dels mossos a possar una denuncia, en la qual d´un conjunt d´al•legacions, en alló que vaig insistir perquè hi constés va ser en declarar que el denunciat va ser qui va fer sortir al carrer amb motiu d´una discursió a les meves dues gosses sense korretja que les subjectés y d´aquesta manera la més jove va perdre´s, la més adulta no va marxar del tot. I el mosso d´esquadra no va voler fer-ho constar tot i haver-hi insistit, dient-me que el motiu de no fer-ho era per ser un fet de molt poca importancia.
En conseqüencia dels greus problemes personals, vaig haver de mudarme a St. Celoni i per recomanació de diversos professionals des d´aquell moment evitant d´anar a St. Boi a no ser que es tractés de les visites amb la treballadora social de Cal Ninyó, ja sent la que em pertoca per padró. (I sent ella alhora un dels molts testimonis de que es cert aixó que explico).
Donades les circumstáncies vaig fer diverses trukades a la protectora d´animals des d´aquell primer moment fins a mitjans d´agost, donant la descripció de la MEVA GOSSA i senyalant que no duia el chip, van dir-me en tot moment que LA MEVA GOSSA no hi era allá i que si hi arrivés m´ho farien saber, peró mai van trucar.
A mitjans d´agost ja començava a estar molt amoïnada de no tenir cap nova noticia i un cop vaig informar-me de que a la gossera on podría haver anat a parar podía ser a la protectora de Mataró CAAD- SPAM ja que molts gossos perduts o deixats de St.Boi els acaben portant allí. Aquí vaig ser atesa per en Imanol, que em va ajudar a fer un anunci amb les dades de la gossa juntament amb dues fotografíes, ell va enviar a les demés gosseres aquest anunci d´alarma, recomanant-me que anés a la protectora de St. Boi en persona, i així ho vaig fer tot seguit. Un cop a St. Boi van saber rápidament de quina gossa els parlava jo, havien rebut l´anunci des de Mataró pocs minuts abans.
Tot i ser evident que parlavem de la mateixa gossa, vem comprobar-ho i si que ho era, peró l´havien adoptat feia dues setmanes, al aclarir la situación, jo vaig demanar als responsables de la “protectora”que informesin a l´adoptant de LA MEVA GOSSA PERDUDA del fet d´estar el propietari real, jo, mirant de trovar-la i del fet de no ser un gos oblidat ni deixat, sino una gossa perduda i amb familia la que havien adoptat tant sols feia dues setmanes, no ho van voler fer, deien que el motiu era el de no fer a aquestes persones passin per un mal trangol així ja que ells van decidir d´adoptar un gos amb totaa la bona intenció, cosa que em sap molt greu pero crec que si el que suposadament pretenen es un bé per a ells i per a l´animal, no amagarien la veritat, al contrari, a més a més pensó que l´adoptant d´un animal ha de saber tota la veritat i es probable que comprengui que la gossa ja en té de familia i en canvi si que poden ajudar a un gos que de debó ho necessiti, i alegrar-se es lo que em sembla éticament més demostració de voler el millor per l´animal.
Vull dir també que entenc que hi ha una normativa, i entenc que hi ha un plaç de 20 dies abans de poder adoptar a un perdut, l´ha d´haver ja que de no ser així la xifra de perduts i animals sense llar creixeria moltíssim . Peró també crec que es just i lógic el que demano, ja que es normal que en algún cas pugui ser aquesta la situació.
La Bronka, que així es com es diu la meva gossa, es amb nosaltres des d´abans de tenir dos mesos, ja que la parella de coneguuts que me la van regalar i que tenen als pares va sofrir un incendi a casa seva i per evitar contacte amb les destroses del foc dels cadells van haver de donar-los un pel aviat, té posades a l´adequat moment les vacunes pertinents al veterinari CLINICA DELTA (c/Oviedo, 20, 08830 St. Boi del Llobregat, amb teléfon 93661496). Que pensaba posar-li el xip en quan deixés d´anar tant justa económicament i ho demostra el fet de que l´altre gossa que tinc si que duu les vacunes i el xip vigent.
La Bronka, va ser nascuda al noviembre del 2009, es un gos femella mestí, de mida mitjana tirant a gran, amb pel curt de color negre amb una mica d´atigrat marró i el pit i la meitat de les potes del davant son de color blanc.
Tinc dos fills petits de quatre i dos anys que han crescut juntament amb una part molt important de la nostra familia, els nostres animals. Puc documentar tot amb fotografíes ja que es on es veu a la Bronka des de que era un cadell fins ara i també amb el carnet sanitari per a gossos, si cal d´algú com a testimoni, hi ha molts, tant familiars i amics com veïns, veterinaris, etc…
La trobem molt a faltar, tant els nens i jo, com la seva gran companya que és l´altre gossa que des de que la Bronka no hi es s´ha quedat pansida.
Si cal cap altre informació o imatge diguin-m¨ho, estic disposada a fer tot alló que estigui al meu abast i espero que aquest greu incident es resolgui el més aviat posible.
Moltes gracies i atentament;
ESTHER HEREDIA LLOBERAS AMB DNI 52275883B
TELF. 675127176.
esthergudari@gmail.com
KE ES LO QUE TENGO K HACER, S.O.S
